El primer jugador de color del Barça en partits oficials tenia arrels arbocenques

L'Arboç, 07/02/2014

Francesc Betancourt Cocinero va defensar la samarreta del FC Barcelona només dues temporades (1942-1944), però va deixar molt bons records per la seva habilitat i humanitat

Foto: A. Campañà

De mare arbocenca, Francesc Betancourt Cocinero va passar a la història del FC Barcelona per ser el primer jugador de color que va jugar partits de competició oficial.

Abans ja ho havien fet els brasilers Jaguaré Bezerra i Fausto dos Santos, encara que només en amistosos (temporada 1931-32). Betancourt va néixer a Barcelona el 4 de febrer de 1913, fill de pare cubà, Longinos (Santiago de Cuba) i mare catalana, Maria Cocinero (l´Arboç).

Va començar jugant al vestíbul de la porteria on vivien i treballaven els seus pares. I quan molestava als veïns, l´enviaven ràpidament al carrer. Llavors, recordava, que es podia jugar al carrer perquè, per un cotxe que passava, "podíem estar hores i hores donant-li a la pilota sense cap perill. Eren altres temps", deia en una entrevista a la dècada dels seixanta.

Els seus primers inicis en el món del futbol els va donar al Santa Eulàlia, un equip en què jugava Miguel Valdés, exjugador i exdirectiu del FC Barcelona en els primers anys d´existència del club. Valdés era una persona molt popular pel esteblecimiento de loteria que regentava a la Rambla. No obstant això, el seu primer equip seriós, va ser el Fortpienc, al qual va arribar als 12 anys.

Amb 15 el va anar a buscar el Gràcia la temporada 1930-1931 per incorporar al seu equip infantil, anomenat ´Petit Rodés´. Li van oferir 15 duros al mes i, més tard, 100 pessetes. D´aquí, amb 18 anys, va donar el salt al Badalona (1931-1940) i, després de la guerra civil, va passar al Sabadell, on va jugar dues temporades (1940-41 i 1941-42). Després, per fi, va arribar al FC Barcelona, el seu somni. Corria la temporada 1942-1943. També va jugar la següent, 1943-44, i sempre amb Nogués com a entrenador. Va disputar un total de 27 partits oficials (11 gols) i va guanyar la Copa Moscardó (1943) i la Copa Concòrdia (1944), les dues de caràcter amistós.

Betancourt, que jugava d´extrem per banda dreta, va ser un malabarista de la pilota. Tenia, a més, velocitat i un potent xut. Deia que "ballar gairebé tot el dia-una de les seves grans aficions més de jugar a futbol-em va ajudar en aquest sentit. Tenia més agilitat i elasticitat". Va debutar contra el Reial Madrid el 27 de setembre de 1942 (3-0) i, curiosament, contra el mateix equip va disputar el seu últim partit oficial com a barcelonista, el 9 d´abril de 1944 a Les Corts (1-2).

El FC Barcelona va voler fitxar Cisco Betancourt del Badalona quan només tenia 18 anys. Li va posar sobre la taula 35.000 pessetes. A més, li va oferir 950 pessetes al mes i primes de 200 pessetes per partit guanyat a casa i 400 fora.

Després de retirar-se, als 39 anys ( mai va ser expulsat d´un terreny de joc ) , va seguir vinculat al món del futbol , ara a les banquetes . Va compaginar el seu treball en una firma de teixits amb la seva nova passió, entrenar . Va dirigir el Tàrrega , Martinenc , Mataró , Europa , Sant Cugat , Ciutadella , Ripoll , Torelló , Turó de la Peira i Palamós . El 1965 li van donar la medalla d´argent al ´Mèrit Esportiu´ de la Federació Catalana de Futbol ( FCF ) .

Betancourt sempre va ser un fervent defensor de les habilitats del futbolista, de l´espontaneïtat , contrari a la rigidesa de les tàctiques . Va jugar molts anys amb l´equip de l´Agrupació dels exjugadors del FC Barcelona, que també va dirigir . Allà va coincidir amb Laszi Kubala , que sempre li cridava , afectuosament , el ´Rubio´ . Va morir a Barcelona el 28 de març de 1998, als 85 anys , deixant un profund buit en els qui el van conèixer perquè Cisco va ser d´aquelles persones que deixava petjada per la seva humilitat , senzillesa i humanitat .

Font: L´Sport - David Salinas