La Plataforma No Fem el Cim i Geven afirmen en un comunicat que Catalunya no necessita més carrils d´autopista al Penedès

L'Arboç, 11/01/2012

L´evolució del trànsit al Penedès i la situació econòmica del país desaconsellen malbaratar recursos econòmics fent més infraestructures innecessàries

NOTA DE PREMSA ALS MITJANS - Plataforma No Fem el CIM i Geven

11 de gener de 2012

L´evolució del trànsit al Penedès i la situació econòmica del país desaconsellen malbaratar recursos econòmics fent més infraestructures innecessàries

Recentment el consens i el sentit comú s’ha imposat alhora de descartar l’opció de reconvertir la carretera N-340 en l’autovia A-7. Finalment les diverses parts implicades, Generalitat, govern central, consells comarcals i societat civil, han conclòs que per a descongestionar la N-340 la opció òptima és fer un traspàs de vehicles d’aquesta carretera a l’autopista AP-7. És a dir, es descarta la construcció d’una nova autovia que acorralaria encara més un territori, el Penedès, ja prou desballestat.

El nou any, però, ha començat amb la notícia que algun sector econòmic o polític es planteja ampliar l’autopista AP-7 a quatre carrils a canvi de no fer l’autovia A-7. Aquesta notícia no ha vingut acompanyada d’una justificació numèrica de la necessitat d’aquesta obra i la conseqüent despesa.

Amb l’objectiu d’aportar llum al debat sobre la planificació de les infraestrutures viàries al Penedès, adjuntem les dades que han de ser la base per a definir les necessitats de Catalunya a mitjà i llarg termini:

Actualment les dues vies principals que travessen el Penedès de nord a sud són la N-340, amb un carril per sentit, i l’autopista AP-7, amb tres carrils per sentit. Un càlcul prudent de la capacitat de les xarxes viàries indica que un carril de carretera (un carril en cada sentit), pot assumir una IMD (intensitat mitjana diària) de 20.000 vehicles/dia, mentre un carril d’autopista assumeix 30.000 vehicles/dia. Això resulta una capacitat conjunta de 110.000 vehicles/dia. Insistim, aquests són càlculs conservadors, cosa que permetria admetre encara un flux major.

"Les IMDs actuals a l’alçada de l’Arboç les podeu veure en el gràfic que trobareu més abaix".

Així doncs, el flux total al 2010 es va situar en 78.495 vehicles/dia i s’observa un descens respecte el màxim històric d’un 10%. Si confrontem aquesta dada amb la capacitat de les infraestructures actuals (110.000 vehicles/dia), es constata que es disposa d’un marge de creixement d’un 40%. En un context de clara tendència descendent en els fluxos viaris i d’ajustos pressupostaris draconians, no sembla que sigui el millor moment per a ampliar infraestructures que actualment estan infrautilitzades en un 40%.

Per altra banda, si es fa un exercici de prospecció d’un creixement sostingut del transit del 2% -previsió a hores d’ara força inversemblant-, es tardaria 17 anys en arribar al límit conservador de 110.000 vehicles/dia. Per tant, en cas que es capgirés la tendència actual, es disposa d’un marge temporal amplíssim per a realitzar possibles modificacions.

A més, en una economia en que els transport per carretera és veu amenaçat pels alts costos dels carburants, cal qüestionar si al país li convé seguir afavorint aquest mode de transport, o si per contra, s’ha d’iniciar polítiques energèticament més eficient. Amb aquest criteri, no tindria cap sentit augmentar la capacitat viària fins i tot encara que hipotèticament les infraestructures actuals se saturessin d’aquí molts anys.

Si s’analitza la N-340 individualment, sí que s’observa que és una carretera que voreja la saturació. És per això que s’ha d’estudiar i implementar mecanismes per fer un traspàs de transit a la infrautilitzaada autopista A-7. Aquesta és una reclamació històrica del territori que fins ara no ha estat atesa. A més, hi ha pobles notablement afectats pel pas d’aquesta carretera pel seu nucli urbà, fet que sí requereix inversió de la Generalitat i de Fomento per a ser corregit.

Cal recordar que el país està patint greus conseqüències econòmiques fruit d’una política de construcció massiva de infraestructures amb previsions de demanda delirants. L’assortit d’aeroports, aves i autopistes infrautilitzas, o fins i tot clausurats sense haver pogut obrir les portes, és molt ampli. Pel bé de la nostra economia, seria aconsellable anar modificant aquesta tendència. La gestió de l’AP-7 és una bona infraestructura on poder demostrar aquest canvi de mentalitat.

Font: Plataforma No Fem el Cim i Geven